PROSA XIV-XV
PROSA RELIGIOSA I MORAL
Durant la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, tota l'Europa occidental va experimentar una sèrie de desastres, guerres, epidèmies i fams. L'epidèmia de pesta que començava a devastar Europa arribà a les nostres terres cap a 1348; la fam s'estenia a tots els territoris; les guerres eren contínues (la dels Cent Anys entre França i Anglaterra; el conflictes successoris a la Corona d'Aragó, etc.), la divisió de l'església pel Cisma d'Occident (1378) amb la coexistència de dos papes, un a Roma (Urbà VI) i l'altre a Avinyó (Climent VII), suposava una desestabilització del punt de referència espiritual de l'home medieval; tots aquests factors desembocaren en una profunda crisi, tant social, política i econòmica com espiritual. En aquest context hem de situar l'aparició d'un tipus de literatura l'objectiu de la qual és fer reflexionar amb la voluntat d'incidir en la societat. Aquesta funció la realitzen els frares, tant franciscans com dominicans, que es dediquen a la predicació entre el poble per tal d'influir-ne i corregir-ne la conducta. Tres escriptors catalans procedeixen d'aquesta extracció: Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda.
Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana from Amparo
HUMANISME. BERNAT METGE
LA CANCELLERIA REIAL
La Cancelleria Reial és
l'organisme de govern dels reis de la Corona d'Aragó. S'encarregava de redactar
les lleis de la Corona, recaptar impostos, de les relacions diplomàtiques, de
fundar monestirss i institucions civils, de les iniciatives culturals... Amb
Pere III el Cerimoniós es va convertir en un òrgan eficaç i modern.
Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris, notaris i protonotris. Aquests van fer que el català ja abans del s XV fos una llengua unitària, uniforme perquè van fer que una varietat lingüística s'imposés a la resta de dialectes. La qualitat, modernitat i uniformitat del català utilitzat va esdevenir un model acadèmic i literari de llengua, acceptada a tot el domini lingüístic.
La formació cultural dels funcionaris de la Cancelleria té molt a veure amb les noves idees humanistes. Tots ells havien de dominar tres llengües: català, llatí i aragonès. I foren els primers traductors d'obres clàssiques a partir de textos originals del llatí. Amb tot això, la Cancelleria creà un ambient literari que renovà els models estilístics i va contribuir a la difusió e l'esperit humanístic que es va difondre per tot el territori.
Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris, notaris i protonotris. Aquests van fer que el català ja abans del s XV fos una llengua unitària, uniforme perquè van fer que una varietat lingüística s'imposés a la resta de dialectes. La qualitat, modernitat i uniformitat del català utilitzat va esdevenir un model acadèmic i literari de llengua, acceptada a tot el domini lingüístic.
La formació cultural dels funcionaris de la Cancelleria té molt a veure amb les noves idees humanistes. Tots ells havien de dominar tres llengües: català, llatí i aragonès. I foren els primers traductors d'obres clàssiques a partir de textos originals del llatí. Amb tot això, la Cancelleria creà un ambient literari que renovà els models estilístics i va contribuir a la difusió e l'esperit humanístic que es va difondre per tot el territori.
L'HUMANISME
Des de finals del segle XIV i fins al segle XV es produeixen a tota l'Europa occidental una sèrie de transformacions en l'àmbit idelògic i cultural que fan trontollar les estructures medievals. Si la característica principal de la cultura medieval havia estat el teocentrisme (Déu com a centre de tot el que existeix), ja des de l'inici del segle XVI, en algunes ciutats italianes anava agafant força una nova actitud davant la vida i el món. Aquesta nova mentalitat centrava els estudis, la creació artística i literària i la reflexió filosòfica en l'home. És el que es coneix amb el nom d'humanisme, que portaria, dos segles més tard, a l'aparició del Renaixement. Les característiques principals de l'humanisme són l'interès pels clàssics antics grecollatins, considerats com a models estètics més que no pas com a autoritats morals, i un protagonisme més gran de l'home en el món.
Des de finals del segle XIV i fins al segle XV es produeixen a tota l'Europa occidental una sèrie de transformacions en l'àmbit idelògic i cultural que fan trontollar les estructures medievals. Si la característica principal de la cultura medieval havia estat el teocentrisme (Déu com a centre de tot el que existeix), ja des de l'inici del segle XVI, en algunes ciutats italianes anava agafant força una nova actitud davant la vida i el món. Aquesta nova mentalitat centrava els estudis, la creació artística i literària i la reflexió filosòfica en l'home. És el que es coneix amb el nom d'humanisme, que portaria, dos segles més tard, a l'aparició del Renaixement. Les característiques principals de l'humanisme són l'interès pels clàssics antics grecollatins, considerats com a models estètics més que no pas com a autoritats morals, i un protagonisme més gran de l'home en el món.
Després d'Itàlia, un
dels primers llocs d'Europa on van arribar les idees humanistes fou la corona
catalanoaragonesa. Els escrivans de la Cancelleria reial (organisme
oficial que redactava els documents reials) foren els primers a traduir al
català obres clàssiques a partir de textos originals en llatí. Així, la
Cancelleria es va convertir en un focus cultural de difusió de l'humnanisme.
Encara que cal dir, que l'humanisme català només va tenir repercussió en
l'evolució de la prosa. La poesia va seguir encara lligada, en quant a a forma,
a la tradició trovadoresca. D'entre els funcionaris de la Cancelleria destacava
per la seva importància la figura de Bernat
Metge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada