RAMON LLULL (S. XIII)
Vídeos
Adreces interès
En la següent web podeu trobar una proposta de lectura del Llibre de les bèsties molt interessant. S'inclouen també dades biogràfiques, context, obra i sinopsi.
La importància de Llull. Creador de la prosa literària en llengua catalana
Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316) és un rellevant escriptor, filòsof, teòleg, científic i missioner mallorquí del segle XIII. Va esdevenir una de les figures més grans de la nostra llengua.
L'aportació de les cròniques i Ramon Llull fa que es CONSOLIDI EL CATALÀ com a llengua de la cultura.
És l'artífex (creador) del català literari amb una prosa elegant i equilibrada i la invenció d'un nou lèxic. Va ser el primer escriptor a utilitzar la llengua popular: el català, per tractar temes com la teologia, la filosofia i la ciència, amb l’objectiu de difondre el seu saber entre el poble. També va escriure obres de divulgació (novel·les, contes…).
Va haver d’incorporar moltes paraules noves (neologismes) per tal de poder-se referir a conceptes nous que, abans d’ell, només s’havien expressat en llatí. Creà un lèxic d’unes 7000 paraules partint dels popularismes, els cultismes llatins i els mots derivats.
També va utilitzar el llatí, ja que volia fer arribar les seves conviccions a les universitats europees. I el seu afany de convertir els àrabs a la religió catòlica el va portar a escriure en àrab. També va escriure algunes poesies en occità.
Va establir el model lingüístic que després seguiria la Cancelleria Reial.
Podeu visionar aquest vídeo per entendre millor la seva vida i obra
http://www.tv3.cat/videos/321149
Ramon Llull from guest93c8b1
Ramon Llull, ciència i acció
La vida de Ramon Llull (1232?-1316?) va ser
intensa i apassionada com poques n'hi deuen haver hagut. La fe en el seu
projecte el va portar a recórrer mitja Europa i una bona part del nord
d'Àfrica i de l'Orient pròxim. Malgrat aquest moviment constant, Llull
va produir una obra fabulosa per la seva ambició i per les seves
dimensions: unes 235 obres sobre les matèries més diverses.
Tema 2 ramon llull from Amparo
Llull Cobain from Mi Sostingut on Vimeo.
Video per a la cançó "Llull Cobain" projectat al concert de presentació del primer disc de Mi Sostingut: "Projecte Escolopendra", amb fragments d'un documental sobre el místic mallorquí trobat a Youtube (youtube.com/watch?v=UBSTMOarMDM) alternats amb imatges del videoclip de Nirvana "You Know You're Right" (youtube.com/watch?v=qv96yJYhk3M)
VIDA I OBRA
Va néixer a la Ciutat de Mallorca l’any 1232. Es casà amb Blanca Picany, amb la qual tingué dos fills: en Domènec i la Magdalena. Al 1263, l’escriptor va rebre l’aparició de Crist crucificat, fet que va provocar que volgués canviar radicalment de vida. Va vendre totes les seves possessions, abandonà la seva família i va decidir dedicar la vida a un ideal: defensar i difondre la fe, del qual derivaran tres propòsits:
1)convertir els infidels;
2)escriure llibres per combatre els errors contraris a la religió;
3)fundar monestirs on s'ensenyessin les llengües dels infidels als futurs missioners.
A partir d'aquest moment, va iniciar una etapa de formació intel·lectual que duraria nou anys, durant els quals va aprendre llatí i àrab i es va formar en ciència i filosofia. Els últims anys de la seva vida van ser d'una activitat intensa,ja que es va dedicar plenament al seu objectiu: defensar i difondre la fe cristiana.
Per tal de dur a terme el seu programa va viatjar diverses
vegades al nord d'Àfrica, va escriure més total de 250 llibres en què explicava
la seva doctrina i va viatjar per diferents ciutats europees (Montpeller, Roma,
París, Gènova, Nàpols, Lió, Pisa, Avinyó, Viena, etc.) per fer classes a les
universitats, entrevistar-se amb papes i reis o bé participar en concilis. Va
morir el 1316, als 84 anys, en un viatge de retorn a Mallorca.
Ramon Llull va escriure sobre temes molt diversos: filosofia, teologia, medicina, ciència, narrativa, poesia ... i va utilitzar diverses llengües:català,àrab,llatí i provençal (només per a la poesia). La varietat de llengües s'explica pel desig que tenia d'arribar a tothom i difondre el seu pensament: escrivia en català perquè els habitants del seu país l'entenguessin, i en llatí i àrab perquè eren les dues grans llengües de cultura del món medieval. El llatí li va servir per fer-se entendre a les universitats europees, i l'àrab, per arribar als musulmans del nord d'Àfrica,als quals volia convertir al cristianisme.
Ramon Llull va escriure sobre temes molt diversos: filosofia, teologia, medicina, ciència, narrativa, poesia ... i va utilitzar diverses llengües:català,àrab,llatí i provençal (només per a la poesia). La varietat de llengües s'explica pel desig que tenia d'arribar a tothom i difondre el seu pensament: escrivia en català perquè els habitants del seu país l'entenguessin, i en llatí i àrab perquè eren les dues grans llengües de cultura del món medieval. El llatí li va servir per fer-se entendre a les universitats europees, i l'àrab, per arribar als musulmans del nord d'Àfrica,als quals volia convertir al cristianisme.
Mapa dels viatges de Ramon Llull
L'ART
Al 1274, mitjançant una il·luminació divina a una muntanya pròxima a Ciutat de Mallorca, l’autor troba la manera per fer arribar el seu pensament als infidels; aquest mètode l’anomenarà Art, que constarà de diversos llibres que escriurà al llarg de la seva vida: Ars abreujada d’atrobar la veritat, Art general darrera… Al voltant de l’Art escriurà també altres obres que n’explicaran i ampliaran el contingut com: Llibre de gentil i dels tres savis(versió popular de l’Art per als polemistes religiosos), Doctrina pueril (educació dels infants) iLlibre de l’orde de cavalleria (aprenentatge per als cavallers).
Llull amb els seu ART crea un mètode infalible per trobar la veritat de les coses i així fer possible la conversió dels infidels. Mitjançant la combinació de principis generals acceptables i altres conceptes és capaç de crear arguments irrefutables
A causa de l'extensió i varietat de la seva obra, només destacarem aquí els títols més coneguts i difosos.
* Prosa filosòfica i científica:
"Arbre de Ciència" (1296): El símbol de l´arbre amb les seves arrels, tronc, branques, etc., canvia el mecanisme logicomatemàtic i es transforma en un vehicle d´estructuració dels coneixements de l'època, en funció dels tres temes capitals del pensament humà: mon, home i Déu.
"Gentil".
* Obra narrativa:
"Vida coetània"
"Blanquerna"
"Llibre de l'orde de cavalleria"
"Llibre de meravelles"(1288): Fèlix es enviat pel seu pare a meravellar-se de les meravelles del món. Està format per deu contes o llibres: de Déu, dels Àngels, del Cel, dels elements, de les plantes, dels metalls, de les bèsties, de l'home, del paradís i de l'infern. Escrit amb molt d'enginy, és ple d'exemples, preguntes i respostes..
LA VITA
COETANEA
Probablement
pel setembre de l’any 1311 Llull va dictar la Vita coetanea a un monjo
de la cartoixa de Vauvert, situada a París, fora muralla, on ara hi ha els
Jardins du Luxembourg. La primera redacció és en llatí perquè l’obra va ser
concebuda com una presentació de Ramon davant del concili general de l’Església
que es va de celebrar aquell any a la ciutat de Vienne del Delfinat. La
traducció catalana és d’un deixeble de darreries del segle XIV i introdueix
diversos canvis. LaVita coetanea és
una justificació de la vida i de l’obra del personatge de ‘Ramon’ molt ben raonada i
sense expansions literàries: des de la conversió a l’anada al concili
hi ha una perfecta distribució d’energies i d’actuacions que presenten el beat
com un ésser guiat tothora per una voluntat superior. Les peregrinacions, les
estades a Montpeller, París i Roma, les gestions diplomàtiques i els viatges de
missió segueixen el fil cronològic, entorn del moment culminant del text, que
és el discurs que Ramon fa davant del rei de Tunis el 1293: la demostració de la veritat del
cristianisme a través de l’Art.
EL LLIBRE D'EVAST E ALOMA E DE BLANQUERNA SON FILL
El Blanquerna explica la història del protagonista del mateix nom que,
guiat per una forta vocació religiosa, abandona la família i passa per diversos
estats religiosos fins que arriba al papat, al qual renuncia per dur una vida
de contemplació.
Llull empra el relat de la vida de Blanquerna com un marc per a presentar
la societat del seu temps, dividida en estaments. El primer llibre tracta del
matrimoni, simbolitzat pels seus pares. Quan Blanquerna és major d'edat, ells
renuncien als seus béns i funden un hospital de pobres. El segon llibre és de
l'estament de religió. Presenta Natana, la contrafigura del protagonista.
Després de véncer l'oposició de la família, Natana es retira a un monestir, del
qual esdevindrà abadessa. Blanquerna, mentrestant, segueix un itinerari
complicat (viatger, monjo, abat, bisbe i papa) per arribar a la perfecció
interior. Els llibres tercer i quart narren les reformes que introdueix
Blanquerna bisbe en la cristiandat, que finalment governa com a papa. Per
acabar, es retira per dedicar-se a la contemplació.
En el llibre cinqué, Blanquerna escriu una col·lecció de màximes morals i
filosòfiques (365 en concret, una per dia), el Llibre d'Amic e d'Amat,
que expressen l'experiència contemplativa del protagonista. El tema central és
la relació de l'home religiós, l'amic, amb Déu, l'amat, a través de l'amor.
Descriu l'estat de l'ànima enamorada, travessada pel desig, la pena,
l'enyorança o l'esperança (temes principals de la poesia amorosa universal).
"Llibre
d'Amic e Amat"(1283): Forma part de Blanquerna i presenta l'origen i el
desenvolupament de la relació entre l'home i Déu, i reflecteix una experiència
personal de Ramon Llull. Una relació que ell centra en l'amor, amb la seva
doble cara de sofriment i joia, amb un to emocional, combinant amb elaboracions
mentals i de raó."Arbre de filosofia d'Amor".
EL LLIBRE DE MERAVELLES
Aquesta obra es pot considerar sintèticament com una enciclopèdia
novel·lada. Presenta un repertori de temàtiques ben diverses: Déu, els
àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties, l'home, el
paradís i l'infern.
El protagonista, Fèlix, veient que els homes no coneixien ni estimaven Déu,
es decideix a escriure un llibre. Per això viatja per tot el món observant i
aprenent de la vida dels ermitans i els filòsofs amb qui es troba
(“meravellant-se”). Les respostes d'aquests personatges es construeixen a
partir de narracions breus que funcionen com a exemples aclaridors, que
traslladen les qüestions abstractes al món de la realitat quotidiana. O siga,
les narracions o exemples són l'explicació d'una altra realitat. Aquest
procediment d'explicar la realitat a partir de semblances, moltes vegades
encadenades, és una conseqüència de la concepció medieval del cosmos, on
el món és una manifestació de Déu, com un espill. Tot el text està escrit
utilitzant un procediment molt normal a l'època: el diàleg entre el
mestre i el deixeble.
• Llibre de les bèsties (1288): És una breu novel·la inclosa al Llibre de Meravelles, protagonitzada per animals, que reprodueixen d'una manera simbòlica el comportament humà. Narra el procés que va de l'elecció del lleó com a rei, fins a la mort de Na Renard, víctima de les seves pròpies intrigues. El propòsit de l'obra és la salvació dels homes, i va dirigida, tant a modificar les conductes personals, com a la reforma de la societat de l'època, que oblidava els ideals cristians.
* Obra poètica:
"Cant de Ramon"
"Desconhort".
* Obra mística:
"Llibre de contemplació en Déu",
a) Voluntat propagandística i doctrinal
b) Volia trobar les raons necessàries, és a dir, una justificació racional d'allò que es considera la fe, la creença en el seu dogma.
TEXTOS LLULL
1.
Llull, defensor de l’ordre establert
Al Llibre
de les bèsties, Llull parla de política: qui ha de governar, de qui s’ha de
refiar el governant, com s’ha d’aplicar la justícia, etc.
També en aquesta obra fa ús de l’exemple. Un dels més bonics és quan la Guineu (na Renart) proposa que l’elefant (l’Orifan) sigui el rei. L’elefant rebutja la proposta perquè considera que hi ha un ordre natural que cal respectar. Per fer entendre a la guineu que cadascú té un lloc a la societat i que a ell no li pertoca ser rei, l’elefant li explica la faula següent:
També en aquesta obra fa ús de l’exemple. Un dels més bonics és quan la Guineu (na Renart) proposa que l’elefant (l’Orifan) sigui el rei. L’elefant rebutja la proposta perquè considera que hi ha un ordre natural que cal respectar. Per fer entendre a la guineu que cadascú té un lloc a la societat i que a ell no li pertoca ser rei, l’elefant li explica la faula següent:
La rata
que l’ermità féu convertir en donzella Una vegada un milà portava una rata, i un ermità
pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant
home, Déu féu caure aquella rata en la falda de l’ermità, el qual pregà Déu
que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i féu de la
rata una bella donzella.
-Filla -digué l’ermità-, vós voleu el sol per marit? -Senyor, no, que els núvols prenen la claredat al sol. I l’ermità preguntà si volia per marit la lluna; i ella digués que la lluna no tenia claror per si mateixa, sinó que la prenia del sol. -Bella filla, voleu el núvol per marit? Ella respongué que no, que el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes impedien el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foradaven. Ni volgué home per marit perquè matava les rates. A la fi, la donzella pregà l’ermità que pregués Déu perquè la tornés rata, tal com era abans, i que li donés per marit un bell rat.
Llibre de
les bèsties (adaptació)
|
2.
El mestre de l’exemple
L’exemple
del pastor, l’infant i el llop Hi havia un pastor que estimava molt el seu fill, un
infant de només set anys, i un dia se l’endugué a pasturar ovelles. Havent
dinat, com era costum, el pastor s’adormí a l’ombra, moment que l’infant aprofità
per allunyar-se d’aquell lloc. Un llop que rondava el Ramat, quan veié
l’infant sol, el prengué i se l’emportà. El pastor, en sentir els crits,
corregué darrere el llop, però no hi pogué fer res: el llop matà el fill i
se’n menjà l’interior del ventre.
El pastor, fora de si, abraçava i besava el seu fillet dient: -Fill: la teva mort em fa desitjar morir. Tu eres la meva. D’ara endavant, qui em mantindrà la força? No tinc cap esperança de refer-me; ningú no em perdonarà la culpa que tinc de la teva mort! Eren tan forts els crits i els plors del pastor, que Blanquerna, que passava a proa, es dirigí ràpidament cap allà on el pastor plorava. En veure la desgràcia, agafà la maça, anà cap a on hi havia el llop -que encara lluitava amb els gossos del pastor- i el matà. Després anà on era el pastor, prengué l’infant en braços, l’abraçà i plorà amargament. El pastor es meravellà del dol que Blanquerna manifestava; i com més se’n meravellava, més recobrava la intel·ligència que havia perdut. -Senyor -digué el pastor-, com és que ploreu tan desconsoladament la mort del meu fill? Blanquerna li contestà: -És costum que home ajudi a plànyer i plorar la desgràcia de l’altre. Per això us vull ajudar a suportar el dol que porteu i a trobar el consol que us cal. -Senyor -digué el pastor-, les vostres paraules em són agradables. Us prego que em digueu la manera per la qual pugui plorar i plànyer-me mentre visqui. -Abans -digué Blanquerna- convé que conegueu les virtuts cristianes. Digueu-me: qui heu estimat més, Déu o el vostre fill? -Més amor he tingut al meu fill -digué el pastor. -El defalliment s’apodera de l’home que estima una cosa més que no Déu. I la justícia castiga aquells que estimen menys Déu que una altra cosa. I com que vós estimàveu més el vostre fill que Déu, per això la justícia us ha castigat amb la mort del vostre fill. I la saviesa de Déu vol que d’ara endavant estimeu Déu per sobre de totes les coses.
Llibre
d’Evast i Blanquerna(adaptació)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada