Apunts ampliació
El Romanticisme del
s.XIX (S. Montals)
El Romanticisme és
un moviment literari que es dugué a terme durant el s.XIX. S'originà
a Alemanya a finals del s.XVIII. Aquest moviment
va sorgir com a reacció del pensament il·lustrat, una tendència que
es basava amb el racionalisme i el classicisme.
Els romàntics volien donar importància als sentiments i a la imaginació com a
manera de trencar amb el passat. Així doncs, és un moviment revolucionari que
va començar a entrar amb força a partir de la revolució industrial i
la revolució francesa.
Entre
les seves característiques principals destaquen: el subjectivisme (exaltació
del jo del poeta), la imaginació (capacitat de crear),
la llibertat (de pensar), l'evasió (cap al
passat gloriós o cap a mons exòtics), el nacionalisme (emprant
tradicions, llegendes...), la naturalesa (com a tètrica i
misteriosa) i la rebel·lia (amb personatges marginats que no
tenen lloc en aquest món).
A Catalunya, però,
aquest moviment literari es barreja clarament amb una conscienciació
política. Cal recordar que, acabaven de transcórrer uns segles sense
pràcticament creació de literatura culta. Els literats
catalans volen recuperar l'esplendor de la llengua catalana de l'època
medieval, per tant, crearan una sèrie d'infraestructures per dur a terme el seu
propòsit. Un fet clau va ser la recuperació dels Jocs Florals, un
concurs literari medieval; a través d'aquest certamen es potencien nous autors
i obres catalanes. Per tant, a Catalunya aquest segle se l'anomenarà el
segle de la Renaixença perquè la llengua catalana tornarà a
cobrar importància.
Entre els autors
principals, destaquen: Bonaventura Carles Aribau, amb el seu
poema d'Oda a la Pàtria, Jacint Verdaguer, amb unes
poesies èpiques extraordinàries com són El Canigó i l'Atlàntida i Àngel
Guimerà amb la seva gran obra teatral Mar i Cel.
Renaixença i romanticisme de Sílvia Montals
El Romanticisme
La Renaixença i els Jocs Florals
Dragui i la Renaixença
Jacint Verdaguer
El Romanticisme
La Renaixença i els Jocs Florals
Dragui i la Renaixença
Jacint Verdaguer
Jacint verdaguer de Carme Bravo Fortuny
Jacint Verdaguer, una biografia
Obra verdagueriana
1. Poesia èpica
- L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.
Jacint Verdaguer, una biografia
1a part
2a part
3a part
Obra verdagueriana
1. Poesia èpica
- L'Atlàntida (1877) és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques.
En la introducció narra com Colom, encara jove, després d'un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió del poema inclou el pressentiment de Colom de la futura descoberta d'Amèrica
- Canigó
2. Poesia lírica
- Poesia patriòtica.
L'Emigrant. Exaltació de la pàtria a través del passat històric, les llegendes,i el paisatge
- Poesia religiosa. Necessitat íntima de d'expressar l'experiència religiosa personal i contribuir a la recuperacó del sentiment religiós
Flors de calvari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada