Context històric
Literatura catalana Medieval
Els trobadors (s.XII i XIII) [Unitat 15]
Auca del trobadors
Entre la ploma i l'espasa
Pàgina que recull informació sobre Guillem de Berguedà (vida, obra i textos), els trobadors (origen, procedència social, gèneres i estils que conrearen i trobadors catalans). També presenta les composicions i alguns poemes breus amb comentaris i interpretacions per ajudar a entendre millor els textos.
Els trobadors (UOC)
La serp blanca (trobadors)
Més adreces d'interès:
• Mapa que situa geogràficament els trobadors.
• Mapa de la Corona catalano-aragonesa al s. XII, amb els territoris occitans.
• Web Els trobadors de la revista Lletra de la UOC.
• Web Els trobadors amb definicions, dades sobre els diversos trobadors, poemes i enllaços.
• Articles “Trobador” i “Cançó”, a Viquipèdia.
• Esquemes sobre la poesia trobadoresca i els trobadors catalans.
• Vida llegendària de Guillem de Cabestany.
• Enllaços a webs sobre poesia trobadoresca.
Els trobadors
Sorgeix al sud de França a finals del segle XI, afecta també Catalunya
i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable, en un moment, a més, en
què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia
trobadoresca, i el català eren relativament poc importants. Ja en la
plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor feia
servir el provençal, si és vol cada vegada més catalanitzat, en la seva obra
poètica i el català en la prosa. Aquesta situació perviu fins Ausiàs March
-primera meitat del segle XV.
– Poeta dels segles XII i XIII.
– Componia els seus poemes en llengua provençal.
– Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant, per això també en componia la música.
– Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.
El joglar
– Persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs.
– Interpretava públicament els poemes dels trobadors.
CONTEXT HISTÒRIC I LITERARI
L'amor cortès.
Els trobadors van elaborar una concepció platònica de
l’amor, anomenada amor cortès (fin’amors) que
consisteix en un triangle amorós entre la dama, el trobador i el marit
(midons, hom i gilós), basat en la relació
de vassallatge tan present en l’època. Així doncs, en l’amor cortès, el
trobador esdevindria vassall de la dama. Si la història d’amor entre ambdós
prosperava, mantenien el seu amor en secret, atès que hi havia els lausengiers (tafaners,calumniadors),
encarregats de vetllar perquè la dama mostrés fidelitat al seu marit, pul·lulen
constantment a l’aguait. Per aquest motiu, el trobador emprava un pseudònim
(senhal), sota el qual s'amaga l'identitat de la dama.
Per tant:
– És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort.
– El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.
Per tant:
– És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort.
– El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.
Tipus d’enamorat vers la dama:
Fenhedor (tímid): no s’atreveix a dirigir-se
directament a la dama.
Pregador (suplicant): la dama li dóna ànims per
expressar el seu amor.
Entendedor ( enamorat tolerant): la dama li dóna
penyores d’amor.
Drutz
(
amic,amant): plenament acceptat per la dama ( literàriament es dóna
poques vegades aquesta situació, tot i que és el protagonista de l'alba)
Gèneres
Hi havia diferents gèneres, classificats segons la temàtica:
- Cançó:
gènere Amorós per excel·lència on el poeta lloa i idealitza la daLes seves estrofes expressen el procés
d’enamorament i fidelitat del trobador. La tornada solia presentar el
senyal, el pseudònim que amagava el nom de la dama.
- Sirventès: poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o fer-ne una sàtira. És producte de rivalitat o l'enemistat entre un trobador i una altre persona.
- Plany: destinat a lloar un personatge mort (senyor,amic…)
- Pastorel·la: explica la trobada i diàleg amorós entre un cavaller i una pastora ambientat, generalment, en un món rural.
- Alba o albada:
els amants es desperten i s’han de separar després d’haver passat junts
la nit. Expressa amb tristesa el comiat dels enamorats.
- Tençó: debat literari entre trobadors.
La poètica trobadoresca. L’ESTIL
La poesia trobadoresca es manifestava a través d'estils (o trobars) diferents:
trobar leu (o pla). Expressió senzilla, paraules no complicades ni de doble sentit, absència de recursos estilístics difícils, és a dir, fàcil d’entendre. Pensaments clars que pot captar fàcilment un auditori variat. Aquest és l'estil més utilitzat, sobretot en els sirventesos.
trobar clus ( tancat): trobar hermètic basat en el recarregament i la complicació de conceptes, l'abús de l'agudesa. Complicat d’entendre.
Trobar ric : l'hermetisme es basa en la complicació de la forma que busca la sonoritat de la paraula i per tant fa servir un llenguatge difícil, amb rimes estranyes.
En els poemes trobadorescos només s’admetia la rima consonant i es tenia molta cura que hi hagués el mateix nombre de síl·labes en cada vers (octosíl·labs). L’estrofa utilitzada era l’anomenada cobla.
BERNAT DE VENTADORN
Bernat de Ventadorn, trobador provençal documentat entre 1147 i el 1170, és considerat el millor trobador i un dels poetes amorosos més importants de tots els temps. El concepte d'amor cortès que reflecteix tota la seva poesia no és diferent del dels altres trobadors de l'època, però ens els seus versos tot passa pel sedàs de la sinceritat extrema que li fa expressar només la veritat dels seus sentiments, de manera que els tòpics de l'amor cortès per a ell són realitat. Ell mateix es considera el millor trobador perquè no hi ha ningú que sigui capaç d'amar com ell, i en una bona poesia d'amor no es pot fingir. Perquè aquesta sinceritat arribi al públic, fa servir un estil entenedor i senzill de recursos retòrics ( trobar leu), però molt elegant.
Can vei la lauzeta mover de Bernat de Ventadorn
I.Can vei la lauzeta mover
de joi sas alas contra.l rai,
que s'oblid' e.s laissa chazer
per la doussor c'al cor li vai,
ai! tan grans enveya m'en ve
de cui qu'eu veya jauzion,
meravilhas ai, car desse
lo cor de desirer no.m fon.
II.Ai las! tan cuidava saber
d'amor, e tan petit en sai,
car eu d'amar no.m posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout m'a mo cor, e tout m'a me,
e se mezeis e tot lo mon;
e can se.m tolc, no.m laisset re
mas dezirer e cor volon.
d'amor, e tan petit en sai,
car eu d'amar no.m posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout m'a mo cor, e tout m'a me,
e se mezeis e tot lo mon;
e can se.m tolc, no.m laisset re
mas dezirer e cor volon.
III.Anc non agui de me poder
ni no fui meus de l'or' en sai
que.m laisset en sos olhs vezer
en un miralh que mout me plai.
Miralhs, pus me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
c'aissi.m perdei com perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
ni no fui meus de l'or' en sai
que.m laisset en sos olhs vezer
en un miralh que mout me plai.
Miralhs, pus me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
c'aissi.m perdei com perdet se
lo bels Narcisus en la fon.
I. Quan veig l'alosa moure les ales d'alegria contra el raig (del sol), i que es desmaia i es deixa caure per la dolçor que li envaeix el cor, ai! quina enveja més gran que em ve de tothom que veig alegre!; estic meravellat que tot d'una el cor no se'm fongui de desig.
II. Ai las! em creia saber tant de amor, i en sé tan poc!, car no puc estar-me d'amar aquella de qui no obrindré cap favor. M'ha robat el cor, i el meu ésser i tot el món, i finalment m'ha privat d'ella mateixa, i quan me'n va privar, no em deixà res, sinó el desig i el cor assedegat.
III. Ja no he tingut poder sobre mi, i ja no he estat meu, des del moment que ella em deixà mirar en els seus ulls, en un mirall que em plagué molt. Mirall, des que m'he mirat en tu, em maten sospirs profunds: m'he perdut com es perdé el bell Narcís a la font.
El jurament de fidelitat
Jo, [nom i dades del vassall], us juro a vós, senyor meu [nom i dades del senyor], que d’ara endavant, mentre visqui, us seré fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us volguessin prendre l’honor. I us seré Fidel en totes les coses, tal com un home Fidel ho ha de ser amb el seu bon senyor.
ACTIVITAT 1
Jo, [nom i dades del vassall], us juro a vós, senyor meu [nom i dades del senyor], que d’ara endavant, mentre visqui, us seré fidel i us ajudaré, sense cap mal enginy ni cap engany, contra tots els homes i dones que us volguessin prendre l’honor. I us seré Fidel en totes les coses, tal com un home Fidel ho ha de ser amb el seu bon senyor.
ACTIVITAT 1
Llegeix aquest poema trobadoresc i digues quin estadi
del joc amorós hi apareix. Justifica la teua resposta mitjançant citacions
textuals.
I
Un dolz deszirs amoros
s'es e mon fin cor assis,
dompna, qe·m ven devers vos,
a cui sui del tot aclis,
q'en pensan vei noich e dia
lo vostre cors car e gen
e·l bel dolz esgard plazen
e vostr'avinen coindia.
I
Un dolç desig amorós
ha pres possessió de mon cor lleial,
senyora, que em ve de vós,
a qui estic del tot obligat,
que en pensament veig nit i dia
el vostre cos estimat i gentl
i el bell dolç esguard plaent
i vostra amable condició.
II
Anc pos vi vostra faissos
non aic poder qe partis
mon cor ni mos pens de vos
per engun'autr q'eu vis.
Doncs, dompna, per merce us sia
qe·us plassa, qar mon enten
hai en vos tan fermamen
qe partir no m'en poria.
II
D'ençà que vaig veure les vostres faccions
no vaig tenir poder que allunyés
mon cor i mos pensaments de vós
per cap altra que jo vegés.
Així, senyora, feu la mercè
que us plagui, perquè el meu enteniment
tinc amb vós tan firmament
que allunyar-me'n no podria.
III
Anz vos voil mais en perdos
amar q'autra dos jauzis,
pos Amors me diz qe vos
conqerra, pos m'a conquis,
e·m diz qez ha seignoria
qe m'en pot dar jauzimen,
pero cella e suffren
vos amarai tota via.
III
Ans us vull sense compensació
estimar que a una altra de la qual gaudís,
perquè Amor em diu que us
conquerirà, ja que m'ha conquerit,
i em diu que te el domini
que em pot donar goig,
però callant i sofrint
us estimaré tota la vida.
IV
E si eu·s ausav'a rescos
dir com vos sui del tot fis,
assatz auria de vos,
dompna; mas aisso m'es vis,
qe s'ieu ren vos en disia
qe·l vostre cors car e gen
m'en fos loignatz, per q'aten
qe merces tot vos lo dia.
IV
I si jo gosés d'amagat
dir com us sóc del tot fidel,
prou obtindria de vós,
senyora; però em sembla
que si jo alguna cosa us digués
el vostre cos estimat i gentl
se m'allunyaria, pel que espero
que la pietat tot us ho digui.ELS TROBADORS CATALANS
GUILLEM DE BERGADÀ
GUILLEM DE CABESTANY
CERVERÍ DE GIRONA
ACTIVITAT 2
Aneu a la pàgina de Miquel Alonso Els trobadors i feu un esquema o resum dels apartats següents:
Els trobadors catalans
- Guillem de Cabestany
- Cerverí de Girona
Guillem de Berguedà
Comentari:
La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames.
S’estructura en estrofes o cobles –perquè posseeixen més d’una rima– formades per quintets heptasíl·labs (amb rima aabab), seguits d’un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L’estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM).
Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades per l’encongiment del seu braç–, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment.
Més textos trobadorescos
La poesia, una arma política
| Sirventès contra Ponç de MataplanaCansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de Mon Marques, del traichor de Mataplana, q’es d’engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. Marques, ben aion las peiras a Melgur despres Someiras, on perdetz de las denz tres; no·i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d’engan etz farsitz e ples. […] Guillem de Berguedà |
TranscripcióCançoneta lleu i plana, lleugereta, sense ufana, faré jo de Mon Marquès, el traïdor de Mataplana, que és d’engany farcit i ple. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple. Marquès, beneïdes siguin les pedres de Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres dents; però tant se val, les pedres hi són i no s’hi coneix res. Ah, Marquès, Marquès, Marquès, d’engany ets farcit i ple […] |
| El plany per Ponç de Mataplana (fragments)Consirós canto i em planyo i ploro pel dolor que m’ha pres i s’ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble Mataplana, que era franc, liberal i cortès […]. Marquès, si jo vaig dir de vós follies i mots vilans i descortesos, en tot he mentit i errat, cat mai, des que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués i que fos tan noble i valent, i tan honrat […]. Guillem de Berguedà |
la versió musicada del poema només amb UN CLIC:
http://blocs.xtec.cat/catpoesia/files/2010/10/musica.gif
Les trobairitz. La Comtessa de Dia
Beatriu de Dia (o
la Comtessa de Dia) és una de les poques trobairitz conegudes. D'ella
se n'han conservat algunes composicions, encara que de la seva vida se'n
sap ben poc: només que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu,
encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja,
tots dos trobadors. En la versió que podeu escoltar en l'enllaç següent
(de Maria del Mar Bonet), sentireu una cançó que sorprèn pel seu
realisme i les referències a l'amor carnal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada